L’institut ha tingut el privilegi que sorgís, d’entre els seus professors i alumnes, una companyia de teatre escolar estable i en llengua catalana des del curs 1981-1982 fins al curs 2003-2004: el grup de teatre Xicarandana. Aquesta companyia és un dels fets culturals més importants que ens ha donat caràcter. Els professors promotors del Xicarandana volien afeccionar al teatre els seus alumnes. Començaren a assajar un pic per setmana en acabar les classes des de les 18.30 fins a les 10 del vespre. Tant els professors com els alumnes realitzaren aquesta tasca voluntàriament. El seu objectiu – com diu Carolina Rigo al llibre Xicarandana , sempre fou superar-se aprenent dels problemes als quals s’enfrontaven en cada producció. La primera obra de teatre, tot i que mai no es va arribar a representar, esdevingué per a tots aquells que hi havien participat un taller creatiu i divertit. L’institut va fer la petició de la matèria optativa nova de teatre quatre anys després de l’existència del Xicarandana. El Xicarandana optà per una proposta de teatre seriós ben allunyat dels tractaments costumistes i folklòrics del teatre popular mallorquí. Participà des de la primera edició en l’Encontre de Teatre en llengua catalana a l’Ensenyament Secundari. A més, abans, el grup fou seleccionat per representar les Illes Balears en l’Encuentro Nacional de Teatro Contemporáneo para Grupos Jóvenes organitzat 1’any 1987 a Mérida i Almendralejo; fou convidat al Festival Juvenil Grecollatí realitzat a Tarragona l’any 1999 on escenificà La comèdia de l’olla de Plaute; dugué a l’escenari de la Mostra de Teatre Jove diverses obres, d’entre les quals De quin color és la mort? (1997) fou guardonada amb el I Premi de Muntatge i Direcció, i també presentà algunes de les seves produccions en la Mostra de Teatre d’Aficionats de Palma. Actualment alguns dels alumnes que hi participaren es dediquen professionalment al teatre després d’haver estat admesos a l’Institut de Teatre de Barcelona. Cal destacar les obres: Com es veu dalt la xanca, quart muntatge de creació pròpia i Arnau de Rodolf Sirera.
A l’IES Guillem Sagrera mai no ens hem aturat de fer teatre, uns hem anat seguint les petjades dels altres i adaptant-nos a cada circumstància. Els petits i inexperts hem après dels grans amb experiència i a la inversa .
Sempre hem valorat, admirat i estimat la persona que va tenir la iniciativa de fer teatre al Sagrera: Joan Lacomba que, per a nosaltres, sempre ha estat sinònim de teatre. Així el definíem a una obra:
El teatre és:
“Un home amb barba blanca.
Un pare, una mare, un amic…que tot ho fa amb el cor.
El teatre és una bona persona, un savi que t’agafa la mà, que t’ensenya, que t’anima a continuar i que et transmet il·lusió, passió, benestar …
És … qui ensenya, qui actua, qui pinta, qui viu …, qui dibuixa somriures de mare, qui els dóna vida.
Qui et crida per un nom que no és el teu i … i et sents al·ludida.
Qui comparteix coneixements i sentiments i ens ajuda a conèixer i a sentir.
És Un somriure ample que frisa d’arribar.
Un increïble congelador d’imatges comunicatives.
Un te amb llimona.
Un jubilat sense temps lliure.
Un … “no arrossegueu els peus”, un anar endavant, un soufflé de sensacions,
El teatre viu onsevulla, fins i tot a Selva.
És follia …, no, Follia no! Creació. Paciència.
És geni i senzillesa.
El teatre no va de mòbils.
És… un admirador incondicional d’actors i actrius.
Són anys i anys de dedicació, de reivindicació de l’ús de la llengua catalana. La llengua pròpia de les illes.
La sinceritat personificada.
El teatre és un home de somriure ample, els ulls del qual … t’alegren, et conhorten i et conviden a viure
És un avi. No, un avi no! És jove, no creix, és etern, “una arma carregada de futur”. És
esforç, ”és no rendir-se”, és donar-ho tot!.
És la J
És la O
És la A
És la N.”
És Joan Lacomba i som totes aquelles persones que hi hem col·laborat per fer que el TEATRE del Guillem Sagrera fos sempre un tret de la nostra identitat.
El teatre del Guillem Sagrera s’ha anat adaptant a les circumstàncies, que han anat variant. Bàsicament ha canviat l’edat de l’alumnat.
El desaparegut grup Xicarandana estava format per alumnes de batxiller i exalumnes, mentre que a tercer i quart d’ESO es feia l’optativa de teatre.
Actualment fan l’optativa els alumnes de primer i tercer d’ESO i fan Teatre Solidari tots aquells alumnes que ho desitgen. Tots hi tenim cabuda, del gran fins al petit! Tots tenim quelcom per aportar-hi. Això fa que hi participin des d’alumnes de primer d’ESO fins a segon de Batxiller;hi col·laboren també exalumnes, pares, etc
L’IES Guillem Sagrera no ha deixat mai d’assistir a l’Encontre de teatre en català a l’Ensenyament Secundari i també ha contribuït a promoure’l i a formar part de l’organització. No debades vàrem ser un dels tres instituts que iniciaren -gràcies a l’empenta de na Margalida Palou- aquest Encontre que ja fa 22 anys que perdura.
Si les parets del nostre teatre poguessin parlar…! Bé, de fet, parlen: parlen de cultura i de denúncia, de festes populars, de defensa de drets, d’humanitat, de plors i de somriures. De vida.
Hem pogut aprendre molt amb les activitats de VIU LA CULTURA, un programa de l’Ajuntament de Palma que proposa activitats culturals transversals que contribueixen a completar la formació dels alumnes amb professionals especialitzats. Hem rebut actors, romancers, cantants, novel·listes, pallassos, poetes, matemàtics, … i totes aquelles persones que han contribuït a la formació dels nostres alumnes
Hem estat L’escola riallera del Guillem Sagrera, hem fet Prediccions, La festa del personatge,ens hem desitjat Molta merda! , hem presentat La Mar, La reivindicació de Jane , La dansa de la Sibil·la hem demanat Un somriure, si us plau!, i enguany oferirem un TAST al qual estau tots convidats.
Gràcies a la màgia del teatre el nostre alumnat venç vergonyes, aprèn a parlar en públic, aprèn a ser espectador, analitza situacions des d’una altra perspectiva, aprèn a treballar en equip, a desenvolupar la resiliència i l’empatia, en definitiva, esdevé més persona.
